|
Enric Calpena : Informació.
Programes
Aquests són els programes de les diferents emissores en els que Enric Calpena apareix com a presentador o en l'equip.
| |
El nas de Cleòpatra
Una de les novetats de la temporada. "Què hauria passat si...?" Les ucronies...
|
|
|
| |
En guà rdia
Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a...
|
|
|
| |
En guà rdia
Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a...
|
|
|
| |
En guà rdia
Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a...
|
|
|
| |
En guà rdia
Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a...
|
|
|
| |
En guà rdia
Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a...
|
|
| |
Talls dels programes enregistrats
En els següents talls de veu apareix Enric Calpena.
|
En guà rdia
|
Trobada a Villa Diodati
El juny de 1816 un grup d'intel·lectuals es van reunir a Villa Diodati, una luxosa mansió a la riba del llac Leman, a Suïssa, per escriure relats de terror. L'amfitrió era el poeta anglès romà ntic George Gordon Byron. Enric Calpena conversa sobre aquesta trobada cabdal per a la literatura del segle XIX de la qual van sorgir "Frankenstein" de Mary Shelley i "El vampir" de Polidori, amb Marina Espasa, filòloga, escriptora, traductora i crÃtica literà ria.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-07-02
Tipus :
--
Durada :
00:56:12
Mida :
26343750
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
Guerra Freda 5. El mur de BerlÃn
La nit del 12 al 13 d'agost del 1961, les autoritats de la República Democrà tica Alemanya van aixecar en secret un mur de 120 quilòmetres de perÃmetre entre BerlÃn de l'Est i la part Oest. Erich Honecker, el lÃder del Partit Socialista Unificat d'Alemanya, va ser l'impulsor d'aquesta construcció que pretenia contenir la fuga de cervells i l'emigració massiva de ciutadans de l'Est cap a l'Oest, i que mantindria separats els berlinesos durant 28 anys. En aquest cinquè capÃtol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, Enric Calpena conversa amb el periodista Josep M. Martà Font sobre la que va ser la materialització fÃsica més evident i dolorosa de la divisió del món en dos blocs.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-04-23
Tipus :
--
Durada :
00:56:53
Mida :
26664063
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
Guerra Freda 4. La crisi dels mÃssils
L'octubre de 1962, el govern nord-americà va rebre la prova fotogrà fica que els soviètics preparaven mÃssils amb prou abast per arribar al seu territori des de les bases aèries cubanes. S'obria la crisi dels mÃssils, tretze dies que van tensionar el món i que, tot i tenir com a protagonistes els governs cubà , nord-americà i rus, es va acabar resolent gairebé en secret als despatxos de Kennedy i Khrusxov. En el quart capÃtol dedicat a la Guerra Freda, Enric Calpena conversa amb el periodista i historiador Pep Martà i Vallverdú sobre aquest episodi i el pacte que hi va posar fi, l'acord que va perpetuar el lÃder cubà Fidel Castro al poder.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-03-19
Tipus :
--
Durada :
00:55:56
Mida :
26218750
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
Periodistes catalans de la República
A partir de la dècada dels 30 del segle passat, es va començar a establir a Catalunya un nou model periodÃstic que aprofitava l'auge de la fotografia i explorava nous gèneres com l'entrevista i el reportatge en profunditat. Entre els nous professionals, fills de la burgesia liberal educats en ple Noucentisme, hi havia les plomes il·lustres de Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Josep Maria Planes o Francesc Pujols. Els periodistes catalans de la República volien explicar Catalunya al món sense intermediaris. Enric Calpena conversa amb Francesc Canosa, director de la "Història del periodisme de Catalunya", sobre el prometedor desenvolupament del periodisme català durant la República, estroncat per l'esclat de la Guerra Civil.
. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-02-19
Tipus :
--
Durada :
00:55:20
Mida :
25937500
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
La destrucció de monestirs del 1835
Entre el 23 i el 26 de juliol del 1835 es va viure una onada de destrucció de convents i monestirs a Catalunya. La complicitat d'alguns religiosos amb la causa carlina, combinada amb un context de crisi polÃtica i econòmica, va fer esclatar una espiral de violència que va provocar una autèntica massacre de monjos i l'expulsió de molts altres de les comunitats. Enric Calpena conversa amb Manuel Santirso, professor d'Història Moderna i Contemporà nia de la UAB, sobre aquesta revolució anticlerical en què van confluir els interessos de la burgesia i les classes mitjanes i populars, en contra dels privilegis arcaics de les classes senyorials, heretats de l'antic règim.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-02-05
Tipus :
--
Durada :
00:55:18
Mida :
25921875
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
En guardia, de 15 a 16 h - 05/02/2017
<b>"La destrucció de monestirs del 1835"</b>. Entre el 23 i el 26 de juliol del 1835 es va viure una onada de destrucció de convents i monestirs a Catalunya. La complicitat d’alguns religiosos amb la causa carlina, combinada amb un context de crisi polÃtica i econòmica, va fer esclatar una espiral de violència que va provocar una autèntica massacre de monjos i l’expulsió de molts altres de les comunitats. <b>Enric Calpena </b>conversa amb <b>Manuel Santirso</b>, professor d’Història Moderna i Contemporà nia de la UAB, sobre aquesta revolució anticlerical en què van confluir els interessos de la burgesia i les classes mitjanes i populars, en contra dels privilegis arcaics de les classes senyorials, heretats de l’antic règim.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-02-05
Tipus :
--
Durada :
01:00:00
Mida :
28125000
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
Enriqueta MartÃ
Enriqueta Martà va ser detinguda el 1912 a la seva casa del Raval de Barcelona pel segrest de la nena de cinc anys Teresa Guitart. En l'escorcoll de l'habitatge, la policia va trobar ossos petits i una llista amb noms i adreces d'importants personalitats de la burgesia de la ciutat. La rumorologia popular es va encarregar de difondre que Martà havia assassinat diversos nens per extreure'ls la sang i fer pocions per vendre a una minoria selecta de la societat barcelonina. La investigació policial va desmuntar la història en comprovar que els ossos eren d'animal, però Martà ha entrat injustament en els annals de la crònica negra de la ciutat com "la vampira del Raval". El periodista i escriptor Jordi Corominas, autor del llibre "Barcelona 1912. El cas d'Enriqueta MartÃ", conversa amb Enric Calpena sobre la trà gica biografia d'aquesta dona, morta un any després de la seva detenció i abans de ser jutjada.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-01-15
Tipus :
--
Durada :
00:53:09
Mida :
24914063
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
En guardia, de 15 a 16 h - 15/01/2017
<b>“Enriqueta MartÔ. </b>Enriqueta Martà va ser detinguda el 1912 a la seva casa del Raval de Barcelona pel segrest de la nena de cinc anys Teresa Guitart. En l’escorcoll de l’habitatge, la policia va trobar ossos petits i una llista amb noms i adreces d’importants personalitats de la burgesia de la ciutat. La rumorologia popular es va encarregar de difondre que Martà havia assassinat diversos nens per extreure’ls la sang i fer pocions per vendre a una minoria selecta de la societat barcelonina. La investigació policial va desmuntar la història en comprovar que els ossos eren d’animal, però Martà ha entrat injustament en els annals de la crònica negra de la ciutat com “la vampira del Raval”. El periodista i escriptor <b>Jordi Corominas</b>, autor del llibre “Barcelona 1912. El cas d’Enriqueta MartÔ, conversa amb <b>Enric Calpena </b>sobre la trà gica biografia d’aquesta dona, morta un any després de la seva detenció i abans de ser jutjada.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-01-15
Tipus :
--
Durada :
01:00:00
Mida :
28125000
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
La muralla romana de Barcelona
Cap a l'últim terç del segle III, durant el Baix Imperi Romà , els barcelonins van emprendre la ingent tasca de construir una nova muralla monumental i poderosa que enfortÃs la que existia des de la fundació de Barcino a l'època d'August. Enric Calpena conversa amb l'arqueòleg Alessandro Ravotto, membre del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB, sobre la segona muralla de Barcelona, construïda amb una clara finalitat defensiva i determinant per al creixement posterior de la ciutat.
. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-01-08
Tipus :
--
Durada :
00:56:06
Mida :
26296875
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
En guardia, de 15 a 16 h - 08/01/2017
<b>"La muralla romana de Barcelona"</b> Cap a l’últim terç del segle III, durant el Baix Imperi Romà , els barcelonins van emprendre la ingent tasca de construir una nova muralla monumental i poderosa que enfortÃs la que existia des de la fundació de Barcino a l’època d’August. <b>Enric Calpena </b>conversa amb l’arqueòleg<b> Alessandro Ravotto</b>, membre del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB, sobre la segona muralla de Barcelona, construïda amb una clara finalitat defensiva i determinant per al creixement posterior de la ciutat.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-01-08
Tipus :
--
Durada :
01:00:00
Mida :
28125000
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
650 - La muralla romana de Barcelona
Cap a l'últim terç del segle III, durant el Baix Imperi Romà , els barcelonins van emprendre la ingent tasca de construir una nova muralla monumental i poderosa que enfortÃs la que existia des de la fundació de Barcino a l'època d'August. Enric Calpena conversa amb l'arqueòleg Alessandro Ravotto, membre del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB, sobre la segona muralla de Barcelona, construïda amb una clara finalitat defensiva i determinant per al creixement posterior de la ciutat.
. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-01-08
Tipus :
--
Durada :
00:56:06
Mida :
26296875
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
Lawrence d'Arà bia
Aquest 2017 que estrenem avui es commemora el centenari de la conquesta d'Àqaba, l'actual Jordà nia. Una fita de la revolta à rab contra el domini dels turcs sobre el Pròxim Orient que va ser liderada per un occidental, el gal·lès Thomas Edward Lawrence, més conegut com Lawrence d'Arà bia. Enric Calpena recorda la figura d'aquest arqueòleg, escriptor i oficial de l'Exèrcit brità nic durant la Primera Guerra Mundial amb l'arabista i periodista Jordi Llaonart.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-01-01
Tipus :
--
Durada :
00:55:44
Mida :
26125000
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
En guardia, de 15 a 16 h - 01/01/2017
<b>"Lawrence d’Arà bia"</b> Aquest 2017 que estrenem avui es commemora el centenari de la conquesta d’Aqaba, l’actual Jordà nia. Una fita de la revolta à rab contra el domini dels turcs sobre el Pròxim Orient que va ser liderada per un occidental, el gal·lès Thomas Edward Lawrence, més conegut com Lawrence d’Arà bia. <b>Enric Calpena </b>recorda la figura d’aquest arqueòleg, escriptor i oficial de l’Exèrcit brità nic durant la Primera Guerra Mundial amb l’arabista i periodista <b>Jordi Llaonart </b>. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-01-01
Tipus :
--
Durada :
01:00:00
Mida :
28125000
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
En guardia, de 15 a 16 h - 01/01/2017
<b>"Lawrence d’Arà bia"</b> Aquest 2017 que estrenem avui es commemora el centenari de la conquesta d’Aqaba, l’actual Jordà nia. Una fita de la revolta à rab contra el domini dels turcs sobre el Pròxim Orient que va ser liderada per un occidental, el gal·lès Thomas Edward Lawrence, més conegut com Lawrence d’Arà bia. <b>Enric Calpena </b>recorda la figura d’aquest arqueòleg, escriptor i oficial de l’Exèrcit brità nic durant la Primera Guerra Mundial amb l’arabista i periodista <b>Jordi Llaonart </b>. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-01-01
Tipus :
--
Durada :
01:00:00
Mida :
28125000
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
649 - Lawrence d'Arà bia
Aquest 2017 que estrenem avui es commemora el centenari de la conquesta d'Àqaba, l'actual Jordà nia. Una fita de la revolta à rab contra el domini dels turcs sobre el Pròxim Orient que va ser liderada per un occidental, el gal·lès Thomas Edward Lawrence, més conegut com Lawrence d'Arà bia. Enric Calpena recorda la figura d'aquest arqueòleg, escriptor i oficial de l'Exèrcit brità nic durant la Primera Guerra Mundial amb l'arabista i periodista Jordi Llaonart.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2017-01-01
Tipus :
--
Durada :
00:55:44
Mida :
26125000
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
Història del cava
Entre 1840 i 1845, els botiguers barcelonins que feien vi gasificat van esdevenir els primers productors de vins escumosos catalans. Reproduïen el procediment iniciat dos segles abans a la regió francesa de la Xampanya, amb el repte d'imitar la cara beguda francesa i oferir-la a un preu més baix. El dia de Nadal, Enric Calpena conversa amb Santi Borrell, poeta i autor del llibre "La història del cava", sobre els orÃgens i l'evolució d'aquest producte generador d'una indústria marcada per les innovacions en els processos de fabricació i per les tensions entre les famÃlies competidores del sector.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-25
Tipus :
--
Durada :
00:54:31
Mida :
25554688
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
648 - Història del cava
Entre 1840 i 1845, els botiguers barcelonins que feien vi gasificat van esdevenir els primers productors de vins escumosos catalans. Reproduïen el procediment iniciat dos segles abans a la regió francesa de la Xampanya, amb el repte d'imitar la cara beguda francesa i oferir-la a un preu més baix. El dia de Nadal, Enric Calpena conversa amb Santi Borrell, poeta i autor del llibre "La història del cava", sobre els orÃgens i l'evolució d'aquest producte generador d'una indústria marcada per les innovacions en els processos de fabricació i per les tensions entre les famÃlies competidores del sector.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-25
Tipus :
--
Durada :
00:54:31
Mida :
25554688
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
El sexe a l'antic Egipte
Les imatges i descripcions d'actes sexuals eren freqüents en els textos religiosos de l'antic Egipte. Per a la religió de l'Egipte dinà stic, la sexualitat no era tabú, sinó que gaudia d'un carà cter sagrat com a funció de creació i regeneració. Aquesta concepció no era extensible a à mbits profans com el literari, en què les referències explÃcitament sexuals se substituïen per eufemismes i es castigaven cruelment l'adulteri o les relacions homosexuals. A "En guà rdia!", Enric Calpena conversa amb el doctor en Egiptologia Marc Orriols-Llonch sobre la sexualitat a l'Antic Egipte.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-18
Tipus :
--
Durada :
00:55:14
Mida :
25890625
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
En guardia, de 15 a 16 h - 18/12/2016
"El sexe a l’antic Egipte" Les imatges i descripcions d’actes sexuals eren freqüents en els textos religiosos de l’antic Egipte. Per a la religió de l’Egipte dinà stic, la sexualitat no era tabú, sinó que gaudia d’un carà cter sagrat com a funció de creació i regeneració. Aquesta concepció no era extensible a à mbits profans com el literari, en què les referències explÃcitament sexuals se substituïen per eufemismes i es castigaven cruelment l’adulteri o les relacions homosexuals. A “En guà rdia!”, <b>Enric Calpena </b>conversa amb el doctor en Egiptologia <b>Marc Orriols-Llonch </b>sobre la sexualitat a l’Antic Egipte.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-18
Tipus :
--
Durada :
01:00:00
Mida :
28125000
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
647 - El sexe a l'antic Egipte
Les imatges i descripcions d'actes sexuals eren freqüents en els textos religiosos de l'antic Egipte. Per a la religió de l'Egipte dinà stic, la sexualitat no era tabú, sinó que gaudia d'un carà cter sagrat com a funció de creació i regeneració. Aquesta concepció no era extensible a à mbits profans com el literari, en què les referències explÃcitament sexuals se substituïen per eufemismes i es castigaven cruelment l'adulteri o les relacions homosexuals. A "En guà rdia!", Enric Calpena conversa amb el doctor en Egiptologia Marc Orriols-Llonch sobre la sexualitat a l'Antic Egipte.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-18
Tipus :
--
Durada :
00:55:14
Mida :
25890625
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
En guardia, de 15 a 16 h - 18/12/2016
"El sexe a l’antic Egipte" Les imatges i descripcions d’actes sexuals eren freqüents en els textos religiosos de l’antic Egipte. Per a la religió de l’Egipte dinà stic, la sexualitat no era tabú, sinó que gaudia d’un carà cter sagrat com a funció de creació i regeneració. Aquesta concepció no era extensible a à mbits profans com el literari, en què les referències explÃcitament sexuals se substituïen per eufemismes i es castigaven cruelment l’adulteri o les relacions homosexuals. A “En guà rdia!”, <b>Enric Calpena </b>conversa amb el doctor en Egiptologia <b>Marc Orriols-Llonch </b>sobre la sexualitat a l’Antic Egipte.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-18
Tipus :
--
Durada :
01:00:00
Mida :
28125000
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
Guerra Freda 2. Construcció dels blocs
En el segon capÃtol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, Enric Calpena conversa amb Alberto Pellegrini, professor d'Història Contemporà nia de la UB, sobre la reorganització polÃtica i geoestratègica del món en l'escenari resultant de la fi de la II Guerra Mundial. La partició d'Alemanya i la creació el 1949 de la República Federal Alemanya i la República Democrà tica van ser la representació més grà fica de la nova divisió del món en dos blocs ideològicament enfrontats, amb uns Estats Units que s'erigien en primera potència mundial.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-11
Tipus :
--
Durada :
00:54:47
Mida :
25679688
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
En guardia, de 15 a 16 h - 11/12/2016
<b>"Guerra Freda 2. Construcció dels blocs".</b> En el segon capÃtol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, <b>Enric Calpena </b>conversa amb <b>Alberto Pellegrini</b>, professor d’Història Contemporà nia de la UB, sobre la reorganització polÃtica i geoestratègica del món en l’escenari resultant de la fi de la II Guerra Mundial. La partició d’Alemanya i la creació el 1949 de la República Federal Alemanya i la República Democrà tica van ser la representació més grà fica de la nova divisió del món en dos blocs ideològicament enfrontats, amb uns Estats Units que s’erigien en primera potència mundial.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-11
Tipus :
--
Durada :
01:00:00
Mida :
28125000
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
646 - Guerra Freda 2. Construcció dels blocs
En el segon capÃtol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, Enric Calpena conversa amb Alberto Pellegrini, professor d'Història Contemporà nia de la UB, sobre la reorganització polÃtica i geoestratègica del món en l'escenari resultant de la fi de la II Guerra Mundial. La partició d'Alemanya i la creació el 1949 de la República Federal Alemanya i la República Democrà tica van ser la representació més grà fica de la nova divisió del món en dos blocs ideològicament enfrontats, amb uns Estats Units que s'erigien en primera potència mundial.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-11
Tipus :
--
Durada :
00:54:47
Mida :
25679688
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
En guardia, de 15 a 16 h - 11/12/2016
<b>"Guerra Freda 2. Construcció dels blocs".</b> En el segon capÃtol de la sèrie dedicada a la Guerra Freda, <b>Enric Calpena </b>conversa amb <b>Alberto Pellegrini</b>, professor d’Història Contemporà nia de la UB, sobre la reorganització polÃtica i geoestratègica del món en l’escenari resultant de la fi de la II Guerra Mundial. La partició d’Alemanya i la creació el 1949 de la República Federal Alemanya i la República Democrà tica van ser la representació més grà fica de la nova divisió del món en dos blocs ideològicament enfrontats, amb uns Estats Units que s’erigien en primera potència mundial.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-11
Tipus :
--
Durada :
01:00:00
Mida :
28125000
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
Hilari Salvadó, alcalde republicÃ
Nascut en el si d'una famÃlia de pescadors de la Barceloneta el 1899, Hilari Salvadó es va convertir el 1937 en alcalde de Barcelona. Salvadó seria l'últim batlle de la ciutat de la Segona República, cà rrec que no abandonaria fins veure's obligat a l'exili per l'entrada de les troques franquistes el 26 de gener del 1939. Enric Calpena conversa amb l'historiador Pau Vinyes i Roig, autor de la biografia "Hilari Salvadó, el darrer alcalde republicà de Barcelona", sobre la figura d'aquest polÃtic compromès amb la lluita contra el feixisme i amb l'acolliment a la ciutat de milers de refugiats i desplaçats.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-04
Tipus :
--
Durada :
00:54:33
Mida :
25570313
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
En guardia, de 15 a 16 h - 04/12/2016
<b>"Hilari Salvadó, alcalde republicà ".</b> Nascut en el si d’una famÃlia de pescadors de la Barceloneta el 1899, Hilari Salvadó es va convertir el 1937 en alcalde de Barcelona. Salvadó seria l’últim batlle de la ciutat de la Segona República, cà rrec que no abandonaria fins veure’s obligat a l’exili per l’entrada de les troques franquistes el 26 de gener del 1939. <b>Enric Calpena </b>conversa amb l’historiador <b>Pau Vinyes i Roig</b>, autor de la biografia “Hilari Salvadó, el darrer alcalde republicà de Barcelona”, sobre la figura d’aquest polÃtic compromès amb la lluita contra el feixisme i amb l’acolliment a la ciutat de milers de refugiats i desplaçats.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-04
Tipus :
--
Durada :
01:00:00
Mida :
28125000
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
645 - Hilari Salvadó, alcalde republicÃ
Nascut en el si d'una famÃlia de pescadors de la Barceloneta el 1899, Hilari Salvadó es va convertir el 1937 en alcalde de Barcelona. Salvadó seria l'últim batlle de la ciutat de la Segona República, cà rrec que no abandonaria fins veure's obligat a l'exili per l'entrada de les troques franquistes el 26 de gener del 1939. Enric Calpena conversa amb l'historiador Pau Vinyes i Roig, autor de la biografia "Hilari Salvadó, el darrer alcalde republicà de Barcelona", sobre la figura d'aquest polÃtic compromès amb la lluita contra el feixisme i amb l'acolliment a la ciutat de milers de refugiats i desplaçats.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2016-12-04
Tipus :
--
Durada :
00:54:33
Mida :
25570313
|
|
|
|
|
L'oracle
|
Enric Calpena: "El 48% del vot independentista té una cohesió i inèrcia que els posa nerviosos" - 28/10/15
El periodista Enric Calpena, comissari de la setmana "Barcelona Novel·la Històrica", explica la força del moviment independentista a Catalunya a partir de les teories de Lenin. . "L'oracle" és el punt de trobada on Xavier Graset asseu un convidat a fer tertúlia sobre l'actualitat en general, i sobre polÃtica en especial.
|
Data :
2015-10-28
Tipus :
--
Durada :
00:01:34
Mida :
4145400
|
|
|
|
|
L'oracle
|
Enric Calpena ens presenta la 3a edició Barcelona Novel.la Històrica - 28/10/15
El periodista i escriptor Enric Calpena ens parla de la 3a edició de Barcelona Novel.la Històrica a la tertúlia amb David Elvira, economista, Imma Tubella, doctora en Comunicació i Ferran Espada, periodista.. "L'oracle" és el punt de trobada on Xavier Graset asseu un convidat a fer tertúlia sobre l'actualitat en general, i sobre polÃtica en especial.
|
Data :
2015-10-28
Tipus :
--
Durada :
00:53:59
Mida :
142839900
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
A"En guà rdia" parlarem del temps dels caliquenyos - 04/03/15
Aquest diumenge, a les 3 de la tarda, Enric Calpena entrevista Francesc Canosa, autor de "Fumar-se el franquisme. La Catalunya caliquenyo" on relata com la indústria domèstica i clandestina dedicada a l'elaboració d'aquests cigars va salvar de la pobresa moltes famÃlies de Ponent durant la postguerra. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2015-03-04
Tipus :
--
Durada :
00:00:32
Mida :
1411200
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
La caiguda dels Romanov a "En guà rdia!" - 20/02/15
Diumenge a les 15 h, el programa conduït per Enric Calpena analitza la caiguda de la famÃlia imperial russa.
La matinada del 16 al 17 de juliol del 1918, la famÃlia reial russa, el seu metge i alguns servents van ser executats pels bolxevics a la mansió d'Ekaterimburg, en què estaven reclosos. El cossos del darrer tsar, Nicolau II, la tsarina Alexandra, el prÃncep Alexei i les grans duquesses Olga, Tatiana, Maria i Anastasia van acabar desfigurats amb à cid al fons d'un barranc. Amb aquests assassinats culminava el canvi d'estructura del poder a la Rússia imperial, exercit durant més de 300 anys per la dinastia Romanov. Josep Puigsech, professor d'Història Contemporà nia de la UAB, explica com el descontent i la indignació que es va anar forjant als sectors populars de les ciutats agrupats en soviets va condemnar els Romanov al seu trà gic final.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2015-02-20
Tipus :
--
Durada :
00:00:32
Mida :
1411200
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
A l'En guà rdia d'aquest diumenge parlarem dels hoplites grecs - 11/02/15
Aquests temuts soldats grecs seran els protagonistes del programa que dirigeix Enric Calpena. Aquest diumenge a les 15 hores en parlarem amb Borja Antela, doctor en Història de Grècia per la Universitat de Santiago de Compostel·la i professor d'Història Antiga a la UAB.. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
|
Data :
2015-02-11
Tipus :
--
Durada :
00:00:30
Mida :
1323000
|
|
|
|
|
L'oracle
|
Enric Calpena "Barcelona Novel.la Històrica 2014" - 13/11/14
Enric Calpena és el comissari de la "Barcelona Novel.la Històrica 2014" i ens ho presenta al programa. Es celebrarà del 17 al 21 de novembre a El Born Centre Cultural i la tertúlia amb Dolors Genovès, periodista, Judit Carrera, directora de Debats i Documentació del CCCB i Rosa Massagué, periodista. "L'oracle" és el punt de trobada on Xavier Graset asseu un convidat a fer tertúlia sobre l'actualitat en general, i sobre polÃtica en especial.
|
Data :
2014-11-13
Tipus :
--
Durada :
00:53:35
Mida :
141781500
|
|
|
|
|
L'oracle
|
El moment Oracle. Enric Calpena "Els novel·listes històrics escriuen sobre el passat o el present?" - 13/11/14
Judit Carrera, del CCCB, Enric Calpena, comissari de Barcelona Novel·la Històrica (17-22 novembre) i Rosa Massagué, d'El Periódico, responen a la pregunta de Xavier Graset.. "L'oracle" és el punt de trobada on Xavier Graset asseu un convidat a fer tertúlia sobre l'actualitat en general, i sobre polÃtica en especial.
|
Data :
2014-11-13
Tipus :
--
Durada :
00:01:06
Mida :
2910600
|
|
|
|
|
L'oracle
|
Enric Calpena a "L'oracle" - Promo - 12/11/14
Cada dia fem història i cada cop ho sentim a dir més. La setmana que ve comença la Setmana de la Novel·la Històrica de Barcelona es fixa en el bimil·lenari del naixement de l'emperador August i el centenari de la primera Guerra Mundial. El convidat d'aquest dijous 13 de novembre és Enric Calpena, el comissari d'aquesta Setmana, que farà tertúlia sobre la història del passat la del present amb Rosa Massagué, Dolors Genovés i Judit Carrera.. "L'oracle" és el punt de trobada on Xavier Graset asseu un convidat a fer tertúlia sobre l'actualitat en general, i sobre polÃtica en especial.
|
Data :
2014-11-12
Tipus :
--
Durada :
00:00:37
Mida :
1631700
|
|
|
|
|
L'oracle
|
Enric Calpena: "Els voluntaris catalans es movien per la gana" - 18/03/14
El periodista Enric Calpena ens presenta la seva primera novel.la "Memòria de sang" i la tertúlia amb Lola Garcia, directora adjunta de La Vanguardia, Daniel Fernández, editor i Francesc Domènech, periodista. "L'oracle" és el punt de trobada on Xavier Graset asseu un convidat a fer tertúlia sobre l'actualitat en general, i sobre polÃtica en especial.
|
Data :
2014-03-18
Tipus :
--
Durada :
00:53:06
Mida :
140502600
|
|
|
|
|
L'oracle
|
El moment Oracle. Enric Calpena "Les xocolateries eren prostÃbuls" - 18/03/14
El periodista Enric Calpena presenta la seva primera novel.la "Memòria de sang" i explica que a mitjans del segle XIX un quart de la població de Barcelona eren prostitutes i proxenetes.
. "L'oracle" és el punt de trobada on Xavier Graset asseu un convidat a fer tertúlia sobre l'actualitat en general, i sobre polÃtica en especial.
|
Data :
2014-03-18
Tipus :
--
Durada :
00:03:16
Mida :
8643600
|
|
|
|
|
El Suplement
|
Entrevista Enric Calpena director i presentador programa "En guà rdia!" - 23/02/14
En motiu dels 500 programes de l'"En guà rdia". En format de debat o taula rodona conversem sobre el que ens ha impactat més de la setmana.
|
Data :
2014-02-23
Tipus :
--
Durada :
00:05:06
Mida :
13494600
|
|
|
|
|
En guà rdia
|
En guà rdia: Especial Tarraco - 08/05/11
Programa dedicat a la Tarraco romana, realitzat des de Tarragona. Enric Calpena i Josep M. Solé i Sabaté conversen amb Magà Seritjol, director del festival Tarraco Viva, JoaquÃn Ruiz de Arbulo, catedrà tic d'Arqueologia de Grècia i Roma de la URV i investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clà ssica (ICAC), i Josep Maria Macias, doctor en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la UB i responsable del programa Tarraco de l'ICAC.
.
|
Data :
2011-05-08
Tipus :
--
Durada :
00:49:09
Mida :
130044672
|
|
|
| |
|
